AL MIG
DE LES CLOSES
Ja som dins
el veritable camí
de les closes, gairebé un
túnel de tamarius d’un
verd grisenc, i les
fileres de saules,
de freixes, d’àlbers: cap
no ha perdut
la fulla, encara.
…les closes a l’hivern – quan hi corre la tramuntana com
una gran esgarrifança – encara
xopes de les
pluges de tardor, i
mireu els arbres nus com un poema descarnat, reixes
vives, cossos oferts a l’abraçada
impetuosa del vent
que va eixugant, però mai
ben bé del tot, els
efímers estanys, els falsos
aiguamolls on el
dibuix de branques i branquillons s’emmirallava, on venien a
beure les fredelugues de crestes
airoses i fins
i tot, en dies
freds, algun aplec de bernats
pescaires…
…les closes a la
primavera, quan enmig dels
recs veureu esclatar
una munió de petites flors blanques i els arbres de les
voreres, saules, freixes, plàtans, verdegen tots a la seva manera, mentre algun
pollancre escadusser treu els seus borrons rosats, amb carnació de galta. I
a l’estiu, quan sovint
alena la marinada
i les xiques
erugues verdes es pengen i caminen en arcs flexibles entre les branques
vincladisses i les
menudes reinetes salten
al fresseig de
les vostres passes i veieu entre
el tapís fullós les tórtores brunes
matisades de llicorella i
farigola.
Trobareu el text llegit per la Cristina Cervià i l'Helena Martinell, en aquesta adreça:
http://www.lluisrius.cat/anglada/ (heu de clicar TEMES - PAISATGES - LES CLOSES)
http://www.lluisrius.cat/anglada/ (heu de clicar TEMES - PAISATGES - LES CLOSES)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada